T’ho planteges així: si demà no existís l’empresa que et va fer la web, què et passaria?
Per a la majoria de petits negocis de la comarca, la resposta és: es queden sense web. I no perquè hagin fet res malament, sinó perquè mai no ha estat seva del tot. L’agència va muntar una casa al seu terreny, i el client només té permís per viure-hi mentre pagui el lloguer.
Tres preguntes que haurien de donar por
Si ara mateix truques al teu proveïdor i li fas aquestes tres preguntes, la resposta et dirà exactament quina és la teva situació:
1. “On està allotjada la meva web?”
Si la resposta és vaga (“als nostres servidors”, “en un núvol propietari”, “al hosting que tenim nosaltres”), ja tens una pista. Si tu no tens un usuari i una contrasenya en el lloc on viu la teva web, no és teva.
2. “Qui és el propietari del domini?”
El domini (el teunegoci.cat) s’ha de renovar cada any. Si el propietari registrat ets
tu, perfecte. Si és l’agència, literalment el nom del teu negoci a internet és seu. El
dia que vulguis canviar de proveïdor, hauràs de negociar la devolució del teu propi nom.
3. “Puc tenir el codi font i les imatges?”
La resposta hauria de ser “sí, et passo un ZIP ara mateix si vols”. Si és “bé, això és una cosa més complicada, t’ho hauríem de facturar com a sortida” o alguna cosa similar, és que la teva web és seva.
Per què passa això
Històricament, les agències fan les webs en sistemes tancats (WordPress amb el seu hosting propi, plataformes com Wix o Squarespace). Això té avantatges per a ells: facilita la feina de manteniment, redueixen costos, i de passada et lliguen. Si marxes, perden un client recurrent de quota mensual. Si et quedes, paguen un cost petit per una facturació gran.
No és mala fe. És el model. Però és un model pensat per a ells, no per a tu.
Com hauria de ser
Al segle XXI, una web hauria de funcionar com qualsevol altra eina que compres per al teu negoci. La cafetera del bar és teva. L’ordinador de la recepció és teu. El forn de la pastisseria és teu. Per què la teva web, que és la cara pública del teu negoci, hauria de ser d’una altra persona?
Una web ben entregada hauria de complir aquestes tres coses:
- El domini està registrat al teu nom fiscal, i tu tens les credencials per renovar-lo.
- El hosting està al teu compte (Cloudflare, per exemple, funciona gratuït tota la vida), amb el teu usuari i contrasenya.
- El codi font l’has de tenir arxivat a un lloc accessible (GitHub, normalment), també amb les teves credencials.
Si demà jo desaparec, els meus clients obren un altre desenvolupador, li donen accés als seus comptes, i pot continuar des d’on jo ho vaig deixar. Tot el codi és estàndard, tot està documentat, res depèn de mi.
Què pots fer si la teva web no és teva
Si has fet les tres preguntes i la resposta és “no és meva, no és meva, no és meva”, tens bàsicament tres camins:
- Quedar-t’hi com estàs. Funciona, és còmode, i és el que està fent la gran majoria.
- Negociar amb el teu proveïdor perquè et transfereixi el domini i el codi. A vegades hi accedeixen, a vegades no.
- Començar de nou amb un model on tu siguis el propietari des del primer dia.
El que no et recomano és esperar. Perquè el dia que realment ho necessitis (perquè canvies de proveïdor, perquè tens un problema amb l’agència, perquè vols créixer), les negociacions solen ser difícils.
Si vols que fem aquestes tres preguntes junts i mirem la teva situació concreta, escriu-me. És una conversa de deu minuts.